Quan es posa distància en el que passa a Alella i el perquè de Sauló, se’n poden treure moltes conclusions. Les sensibilitats dintre del nostre col·lectiu son tan diferents les unes de les altres, com les diferents demandes i inquietuds que et trobes al carrer quan t’atures un moment i escoltes el que la gent del poble et diu.
Des d’una xemeneia que està mal posada i que embafa mig barri amb olors de cuina, a una policia que segons alguns patrulla poc, una oficina d’atenció al ciutadà que atén molt bé, però que es troba amb el coll d’ampolla d’un ajuntament sobredimensionat que no tira la feina real endavant… són coses que el veïnat ens va dient.
Quan ens reunim cada setmana, algunes vegades dos i tres cops, aquestes inquietuds sorgeixen sobre la taula. Formar un col·lectiu veïnal, fa que el que pensi un poc tingui a veure amb el que pensa l’altre, i l’empatia amb el neguit de l’altre és importantíssima. En això Sauló n’està fent un doctorat amb la pràctica entre nosaltres, i suposo que si arribem al govern, el poble en veurà el resultat. Sauló, lluny dels dictats d’una executiva nacional, que converteix en marionetes a l’alcalde Marc Almendro, Esteve Gracia-Ossorio, o Daniel Montes, busca el seu camí en el què ens diuen els veïns. I si malgrat a vegades el que ens diu un ciutadà ens pot semblar equivocat, sí que és veritat que a les reunions s’analitza. I al final, no és necessari estar d’acord, però sí valorar si pel bé comú d’Alella és bo, o no.
I aquest és el kit de la qüestió: com es defineix el bé comú? Aquí hi radica potser la feina més gran del nostre col·lectiu. Per Junts, ERC, PSC el bé comú ve dictat des de les executives nacionals que són força lluny d’Alella. Les nostres venen de menys de 500 metres de casa teva, perquè en són molts els veïns que formen part de la nostra xarxa Sauló, i que t’escolten. Des del forat mal reparat o ni arreglat de davant de casa teva, al desperdici de pintura pintant on pots i no aparcar a la teva urbanització, o simplement el perquè ningú et contesta quan has de fer una petita obra a casa o quan reps la factura de l’aigua i t’adones que l’ajuntament ha extès un any la gestió a Veolia i ara et costa un 30% més. Si guanyen ja sabeu què espera a la vostra factura de l’aigua. Què més pujaran si guanyen? Recordeu la pujada del 11% de l’Ibi que no portaven al programa i van executar tot just guanyar el govern a les darreres eleccions? Qui li ha dit a l’alcalde que havia de transferir la gestió de l’aigua a un privat en lloc de treballar una mica i fer-la nosaltres? Sí que és feina, però millor fer aquesta no pas d’altra.
A Sauló ens agrada escoltar i actuar. De fet, ja fa temps que ho fem: com la recollida de firmes per salvar la Miralda, l’escolta activa i jurídica en referència al festival de pisos on ens ha abocat l’ajuntament, un munt d’accions de les quals hem format part i que han estat la llavor d’on va néixer el col·lectiu. Serà una feinada la que ens trobarem si guanyem les eleccions; i el moment de més vertigen serà quan comencem a obrir els calaixos.
I què hi passa dins del Col·lectiu? Doncs discutim, molt, traiem conclusions, a vegades ens enfadem, i en altres en preguntem què hi fem formant part d’aquest grup de gent inquieta amb els quals no tenim gairebé res en comú, excepte l’interès en el fet que el poble funcioni, que no perdi la seva essència, no es degradi encara més del que ja s’ha degradat.
El poble durant els darrers vuit anys ha anat a pitjor, s’ha estancat, de fet estan munyint la vaca i se’n comença a fer negoci: des de l’urbanisme, fins als sous desorbitats que es cobren. “Quid prodes” diria Marc Aureli, i a l’ajuntament hi trobem els noms i els cognoms dels qui han fet d’un proïsme i un servei a la comunitat, el seu propi modus vivendi.
Col·lectiu Sauló
Deja una respuesta