08328 Alella, una mirada crítica.

(per cert la foto es dels contenidors en l’estat que ens agradaria tenir-los)

Vaig a llençar les escombreries al recinte que tenim assignat, i cada vegada veig mes desordre i brutícia, més contenidors a vesar i més residus de tot tipus pel terra …

Faig veure que no he vist res (per no estresar-me) i vaig a la meva, però arriba un altre veí i amb la cara, ja paga …, veu un el FULL de l’Ajuntament llençat per terra i no s’està de dir en veu alta : …més valdria que l’Ajuntament tingués cura dels abocadors en lloc de gastar els nostres diners en publicitat del Partit i en fer-nos veure que fan moltes coses pel bé de tots plegats …

Crec que té raó, si dediquem 10 minuts a observar el contingut de cada el FULL, l’Alcalde i els “seus” Regidors han de sortir a totes les imatges, per recordar-nos (subtilment) quí ens governa i qui te cura de nosaltres.  El 50% d’el FULL es publicitat pel Govern d’Alella, i a més ho venen  com grans idees pel benestar dels veïns.

Però com diuen, la realitat es molt tossuda, i només cal anar a peu pel poble, per veure a cada pas, deficiències que día a día, setmana a setmana, mes a més, aquestes mancances de manteniment no son prioritat pel Sr. Alcalde.

Segurament, de tant caminar estirat i amb la vista enfocant ben lluny, no veu el que a l’alçada de les persones normals, es veu, voreres en malt estat (MOLT MAL ESTAT), on qualsevol veí, NO només els que tenen la propietat devant el tram malmés, pot prendre mal (i en cas de responsabilitat civil ja sabem qui pagarà, tots els contribuents del poble, NO el responsable del ineficient manteniment).

L’ Isabel ( de 75 anys ) passa cada día pel tram molt pendent que hi ha al carrer de Duran i Bas d’Alella Parc, per fer una caminada des de l’aparcament  més nou que hi ha del Camp d’Esports, baixant pel nou camí fins el carrer de Les Heures i la veritat es que hi troba molts entrebancs i perills.

El metge li va dir, que fes una caminada cada día, però NO li va dir que millor si era una gimkana.

Pel camí es pot trobar de tot, trams de vorera descalçats, voreres malmeses recobertes amb 40 cms de formigó, abocat el seu día per algun constructor, peces de la barana de fusta  del tram que va del Camp d’Esports fins el nou semàfor, que estan perduts, o també puntals de la barana descalçats del formigó i prácticament penjats a l’aire, es a dir, que qualsevol brétol (que també n’hi han) pot acabar trencant la barana i creant un punt de molt perill per els vianats que hi passen (que no son pocs).

L’Isabel, quan surt a passejar, ja ha decidit que la seva mascota (un cocker inglés) no vagi amb ella, ja que quan arriben al tram metàlic de la passarel·la elevada, acabada amb un terra de tramex, el gos cal agafar-lo en braços per evitar el “malpas” que te el can al trepitjar el tramex (qualsevol tècnic d’equipament municipal, sap que els tramex cal cobrir-los amb un altre material continuo per facilitar la petjada d’animals petits (també si son criatures), però per desgracia, després d’haver estat esperant la pasarel·la des de els any 80 del segle passat, el responsable que va autoritzar l’obra, NO s’ho va mirar gaire.

L’Isabel va avançant i es troba sovint (diu quasi sempre), les paperes o buides del tot o plenes a vesar (fet que segur que els porcs senglars, ja tenen més que controlat.

També s’ha trobat punts de llum que algún bretol ha trencat expresament i que amb el cablejat al aire continúa fent palés la manca de manteniment.

I finalment amb el tram final, entre el semáfor de Marià Estara i Les Heures, es torna a trobar un altra gimkana, ja que com vianant va per la zona de terra, però ha de traspassar a la part de la vía pels vehicles a motor, ja que l’incivisme de persones que acompayen els infants a la guardería, es permeten aparcar els seus vehicles a sobre de la terra, impedint que els persones vianants puguin passar.

Aixó passa, segur, per què no hi ha vigilancia de la policia local per, primer advertir als conductors sobre la seva possible infracción o despreé passar directament a aixecar infracció.

Finalment l’Isabel arriba a Les Heures i gira cua, cap a Alella Parc. I així cada día, però segur que tindrà la satisfaccio de quan arribi a casa seva, obrir la bústia i trobar els fulletons per tornar a votar al mateix Alcalde.

Potser s’ho repensarà i farà una cerca per veure si hi ha quelcom diferent per fer-li confiança pels següents quatre anys. Ànims Isabel …

Alella, juny 2026

Pere Pla