08328 Alella, una mirada crítica.

Aquí anirem publicant les cartes que ens envien les veïnes i els veïns d’Alella.

Avui he coincidit amb el Manel, pare de dos fills i casat amb la Glòria, a la botiga de la plaça de l’Ajuntament, i m’he fixat que, quan anava omplint el cistell amb peces de verdura, de tant en tant mirava de reull cap a l’edifici de l’Ajuntament i anava rebufant.
M’hi he apropat i li he preguntat: «Què passa, Manel? Veig que rebufes quan mires cap a l’Ajuntament».
Ha estat com si hagués llançat una guspira a un bidó de benzina; el Manel ha esclatat, quasi sense control:
—Pere, no ho vulguis saber, el que estic passant…
Ja saps que hem estat vivint a la casa que teníem a la vora de la Creu de Pedra, però com que els fills ja han marxat de casa i tots s’han establert pel seu compte, la Glòria i jo vam dir: «Per què volem una casa tan gran?». I tot seguit vam trobar un bon comprador que ens va fer una oferta d’aquelles que es diu que no es poden refusar.
Dit i fet, vam vendre la casa (a molt bon preu, per cert) i vam comprar una petita parcel·la al mateix Alella, però molt a prop del centre.
Vam pensar a llogar un pis mentre ens fèiem una caseta nova i ajustada a les nostres capacitats. Vam parlar amb un arquitecte, li vam proposar què volíem, ell ens va fer una proposta inicial que ens va fer el pes i ho vam engegar tot plegat.
Passen els mesos i els anys, i l’arquitecte ens diu que probablement el procés trigarà més del que esperàvem, que el disseny pensat no l’autoritzarà l’Ajuntament i que probablement només ens donaran viabilitat per fer un garatge…
L’arquitecte municipal diu que, amb la càrrega de feina que tenen, potser en dos o tres anys ens faran una contraproposta de què es pot fer realment amb la parcel·la.
Intentem parlar amb l’alcalde i no ho aconseguim.
Finalment, ens plantem a la porta de la Casa de la Vila i esperem 3 hores que l’alcalde acabi la seva jornada i decideixi sortir a la plaça.
L’abordem i, amb bones paraules, ens diu que ell no pot fer-hi res, que ens hem d’esperar que els tècnics diguin quelcom. I nosaltres, anant pagant lloguer.
En resum, com a avis, hem decidit apropar-nos al poble, hem facilitat que a la nostra antiga vivenda pugui viure-hi una nova família i nosaltres, que volíem reduir despeses, ser sostenibles i gaudir a peu del poble, ara ens trobem que la «burocràcia» ens ho impedeix.
I de solucions no ens en proposen cap, encara que a l’Ajuntament hi hagi tres arquitectes i ves a saber quanta gentada més. Ara bé, per treballar en reparcel·lacions per a constructores privades, per a això SÍ que hi ha temps…
Pel que sabem, ara, a Alella ja fa anys que impera aquest vandalisme burocràtic.
Què hem de fer, els veïns d’Alella? El Manel ho té molt clar: als «residents actuals» de l’Ajuntament, els hem de fotre fora ja!
Alella, juny de 2026
Pere Pla