Alella necessita tornar a respirar, tornar a filtrar, com ho fa la terra, com ho fa el sauló.
Hi ha moments en la història d’un poble en que cal fer una pregunta senzilla però profunda: A qui pertany realment el poble? Pertany als seus veïns? O acaba pertanyent als qui governen massa temps?
A Alella farà 24 anys que governen els mateixos.
Un quart de segle, 288 mesos, 8.760 dies, 210.240 hores… MASSA.
Durant tot aquest temps, el poder municipal ha anat passant de mà en mà, però sempre dins del mateix espai polític, dins del mateix cercle, dins de la mateixa manera d’entendre el poble, esclavitzat per la política d’àmbit nacional, a cuines que son molt lluny dels nostres carrers. Quan un projecte polític governa durant tant de temps, inevitablement passa una cosa: el poder deixa de ser servei i es converteix en costum. I a l’oposició li passa el mateix. I això és exactament el que ha passat a Alella. El poble s’ha convertit en un jardinet privat, en el jardinet particular dels seus dos alcaldes.
- •Un poble gestionat des de dalt.
- •Un poble on sovint les decisions semblen preses abans que la gent pugui opinar.
- •Un poble on la participació s’ha convertit massa vegades en un ritual formal, però no en una eina real de decisió.
De portes enfora, tot sembla molt participatiu. De portes endins, massa sovint tot està decidit abans d’hora. Això no és la democràcia municipal que Alella mereix. La democràcia local no és escoltar els veïns per educació. És donar-los poder real.
Massa temps, massa inèrcia:
- •24 anys són molts anys. Un quart de segle en mans de dos alcaldes que es van succeir un a l’altre com si creessin una estirp.
- •24 anys són suficients perquè un projecte perdi capacitat d’autocrítica.
- •24 anys són suficients perquè es creïn dinàmiques de poder que es perpetuen soles. Dinàmiques viciades. Tèrboles.
- •24 anys són suficients perquè un Ajuntament deixi de mirar el poble amb ulls nous, i emmascari processos participatius en meres consultes no vinculants.
Durant aquest temps hem vist com el model urbanístic s’ha anat inclinant massa sovint cap a la promoció immobiliària, massa sovint amb els mateixos actors i les mateixes dinàmiques. I quan això passa, la pregunta és inevitable: qui decideix realment el futur del poble? Els veïns? O els despatxos? A Alella li cal tornar a fer-se aquesta pregunta.
La transparència no es proclama. Es practica. Durant anys s’ha repetit que Alella és un exemple de transparència. Però la transparència no és un eslògan institucional. No és un document penjat en una web. La transparència és explicar, compartir i deixar decidir. I sobretot és entendre que l’Ajuntament no és propietat de ningú, s’ha de plegar al que vol el poble, al que t’ha votat, i al que no. És dels veïns i de les veïnes.
Sauló neix perquè moltes persones a Alella sentim que el poble necessita tornar a obrir finestres. L’aire està enrarit dins l’ajuntament, hi ha masses preguntes sense resposta, i el que és pitjor, por a plantejar-les. Nosaltres no venim de la política professional. No vivim ni hem viscut tota la vida de la política municipal, no depenem de la política. Tots tenim la nostra feina, els nostres negocis, les nostres professions i les nostres responsabilitats.
Som cambrers, jubilats, botiguers, estudiants, enginyers, advocats, paletes, mecànics, pintors, consultors, gent com tu i com jo, NO SOM TECNÒCRATESamb un sou a costa dels impostos, amb l’IBI al capdavant.
I precisament per això podem fer una promesa molt clara: no venim a viure dels impostos de la ciutadania d’Alella. Venim a fer una cosa molt més senzilla i molt més important: tornar el poble a la seva gent, a tu, perquè Alella és TEVA. Empoderar el poble. Creiem en un Ajuntament que confiï en la intel·ligència col·lectiva del poble. Un Ajuntament que comparteixi decisions. Que expliqui abans de decidir. Que escolti abans de planificar. Un Ajuntament que entengui que la política municipal no és governar per la gent, sinó governar amb la gent.
Durant massa temps la participació ha estat decorativa. Nosaltres volem que sigui real. El sauló. El sauló és la terra d’Alella. És la terra que dona vida a les vinyes. És la terra que explica la nostra història. No és una terra rígida ni artificial. És una terra viva, que respira. I Alella també ha de tornar a respirar.
El poble mereix noves idees, noves mirades i una nova manera de governar, més oberta, més honesta, més valenta. I sobretot més teva.
El futur d’Alella no és d’un partit, no és de l’alcalde i el seu dofí, no és d’un govern municipal anclat des del 2003. Aquest ha de gestionar les teves decisions i no a l’inrevés. Alella és de la seva gent, és TEVA.
Ha arribat el moment que el poble torni a tenir la paraula.
Ha arribat el moment de tornar a obrir les finestres, per airejar.
Ha arribat el moment que Alella torni a ser Alella, lluny de tots aquests partits estatals: ERC, JUNTS, PSC, PP amb un conflicte d’interessos clar entre les necessitats poblacionals i urbanístiques de l’àrea metropolitana de Barcelona i el poble i els seus propis votants a les eleccions municipals, i beneficiar les primeres.
Totes les opinions mereixen ser escoltades, no com fins ara. Però és el moment del poble, no el seu.
Col·lectiu Sauló
Alella, març de 2026

Deja un comentario